Defensa francesa des de Casablanca

Per descomptat, no és casual que Rick jugui amb negres ni l'elecció de la defensa francesa. Potser tampoc que el rei negre decideixi refugiar-se i permeti al cavall blanc penetrar en les seves línies i prendre París..., vull dir, la torre. (Miguel A. Roman)

En una de les millors pel·lícules de la història del cinema no hi podia faltar la metáfora dels escacs. Es diu que va ser el propi Humphrey Bogart qui va introduir el significatiu detall de la partida d'escacs a la pel·lícula Casablanca, estrenada el 1942 en plena Guerra Mundial.

El drama transcorre durant la Segona Guerra Mundial a la ciutat marroquina de Casablanca, controlada pel govern de Vichy de la França ocupada. El protagonista, Rick (Humphrey Bogart), és un líder de la resistència francesa i l'amo del prestigiós Café de Rick.

Escena dels escacs (2 min 52'')



En aquesta escena veiem a Bogart al Café de Rick jugant una partida d'escacs contra ell mateix. Rick està assegut del costat de les negres i toca jugar a les blanques, que mouen Cb5. Es tracta precisament de la posició resultant d'una aguda variant de la defensa francesa, l'atac Chatard-Alekhine:

1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 Cf6 4.Ag5 Ae7 5.e5 Cfd7 6.h4 c5 7.Axe7 Dxe7 8.Cb5

Posició després de 8.Cb5

Fotograma de l'escena de la partida Bogart vs. Bogart

Al principi de l'escena es veu com Bogart, just abans de fer una calada, toca amb el dit la punta d'un àlfil blanc que es troba fora del tauler. Es tracta de l'alfil que hi havia a e7 abans de ser capturat per la dama. A continuació, mentre expira el fum, agafa el cavall de c3 i llavors la càmera es desplaça cap a la porta d'entrada al saló.

Quan es torna a enfocar el tauler, el cavall blanc ja està ubicat a b5. Poc després d'aquesta jugada, apareix un individu ─un tal Ugarte─ que s'asseu i inicia una conversa que desvia l'atenció de Rick.

Però en certa manera, aquest té tot el temps un ull posat en la intensa partida. Una lluita des del "costat francès" del tauler. Una posició difícil, plena de riscos i amb moltes possibilitats de contrajoc. Una posició que té molt a veure amb el perfil del personatge i amb el context del drama de la pel·lícula.

Detall ampliat del fotograma on es pot apreciar el cavall blanc ja instal·lat en 'b5' (posició corresponent al diagrama anterior)

Després de visionar aquesta escena, vaig concluïr que 8.Cb5 era l'únic moviment que es produïa en el tauler. Cap al final, Rick toca el rei negre però sembla que dubta i no l'arriba a moure. D'acord amb la regla "Peça tocada, peça moguda", hauria jugat 8...Rd8 protegint la casella crítica c7, o bé 8...0-0, permetent al cavall blanc saltar a c7, i sacrificant la torre de a8 a canvi d'una poderosa massa central de peons negres. Totes dues alternatives porten a partides molt riques i molt diferents.

Alternatives de Rick després de 8.Cb5: A l'esquerra 8...Rd8, protegint c7. A la dreta, 8...0-0.

La questió és que un temps després, un amic em va fer observar que mentre Rick pronuncia ─...Veritable pena ─es decideix per l'enroc i en el moment en que Ugarte encén una cigarreta amb la burilla de l'anterior, es pot veure com Rick enroca tot i que el seu braç tapa les peces. M'havia despistat el fet que al final de l'escena Rick seguís tocant el rei negre quan en realitat ja l'havia mogut.

Fotograma posterior on es pot apreciar que les negres han enrocat.

De fet, la jugada 8...0-0, que permet el sacrifici de qualitat a canvi de la massa de peons centrals, té un paral·lelisme amb el que es va produïr durant la Segona Guerra Mundial. Després d'un inici de la guerra desastrós pels francesos (les negres), finalment es van imposar als alemanys (les blanques) gràcies a l'ajut dels aliats.

Vegem a continuació dues partides posteriors a la pel·lícula, jugades poc després de la guerra, amb aquesta variant de la defensa francesa, que molt encertadament va escollir Humprey Bogart per escenificar el conflicte. Com si es tractés d'una premonició, en ambdues partides s'acaben imposant les negres.


A banda de la famosa escena dels escacs, Bogart va aprofitar els temps de descans del rodatge per jugar amb Paul Henreid, l'actor que representava al cap de la resistència antinazi, també aficionat als escacs.

Claude Rains, el cínic cap de policia, observa de reull la partida que Humphrey Bogart i Paul Henreid estan jugant en un descans del rodatge de Casablanca.

Posició de la fotografia després de Axd6

Al diagrama de l'esquerra podem veure la posició en el moment de la fotografia. És de suposar que és el torn de les negres i que l'últim moviment de Bogart ha estat Axd6, segurament capturant l'alfil negre que havia mogut Henreid des de f8 a d6.

El més probable és que Bogart guanyés la partida. Per exemple, després de 1...cxd6 2.cxd5 exd5, les negres queden amb dos peons doblats i aïllats mentre que les blanques tenen una estructura de peons sana i el control de la columna 'c', per exemple 3.Db3 tocant el peó de d5, 3...Ce7 deixa lliure la columna 'c' per les blanques que possibilita doblar torres en sèptima. Això si, abans Bogart haurà d'accelerar el desenvolupament.

Tres dècades abans de l'estrena de Casablanca, l'atac Chatard-Alekhine va fer el seu debut en l'escena internacional en una partida entre Alexander Alekhine (qui es proclamaria campió del món el 1927) i Hans Fahrni. Vegem aquesta partida històrica.

Quan es va jugar aquesta partida, Humphrey Bogart tenia quinze anys i ja era un apassionat dels escacs. De fet, seria una afició que l'acompanyaria tota la vida. Es diu que era un aficionat fort i difícil de derrotar. Entre altres coses, va compartir amistat amb el Mestre Internacional Herman Steiner i va arribar a ser directiu de la Federació d'escacs dels Estats Units. El seu resultat més notable van ser unes taules davant Samuel Reshevsky en una sessió de simultànies.

En els anys 30, es buscava la vida jugant partides ràpides als parcs de Nova York a 50 centaus la victòria. Anys més tard, sent ja un actor reconegut, jugaria als escacs apostant amb molts més diners pel mig.

Bogart jugant als escacs en diferents moments de la seva vida

Humphrey Bogart jugava també als escacs per correspondència. En una ocasió, el FBI el va arribar a investigar com a sospitós d'espionatge després d'interceptar un correu destinat a Rússia del qual es va creure que les jugades anotades eren missatges en clau.

L'agost del 1945 Humprey Bogart va ajudar a patrocinar el Congrés d'Escacs de la Pan American, on va ser seleccionat com el mestre de cerimònies. Aquest campionat, guanyat per Samuel Reshevsky, ha estat organitzat des de llavors aproximadament cada quatre anys. Des del 2001 és anomenat l'American Continental Chess Championship. Es tracta d'un torneig de nivell que qualifica per a l'etapa de la Copa del món dels escacs.

·

A l'esquerra, la portada de la revista d'escacs Chess Review (1945). Lauren Bacall clava la seva potent mirada al Gran Mestre Herman Steiner mentre els actors Charles Boyer i Humphrey Bogart (ambdós aficionats als escacs) juguen una partida durant un descans de la pel·lícula L'agent confidencial. (Amplia foto).


El 1952 va disputar una partida d'exhibició contra el Gran Mestre George Koltanowski, el qual va jugar amb els ulls embenats i va derrotar a Bogart en 41 moviments.

Bogart i Koltanowski fotografiats durant aquesta partida. Bogart acaba de moure 15...Tac8.

Bogart fins i tot va contribuir a la teoria dels escacs, aportant una original obertura que porta el seu nom: el Gambet Humphrey Bogart. Les primeres jugades d'aquesta estranya obertura són 1.d4, Cf6 2.g4!?, oferint un peó a canvi d'iniciativa.

Posició després de 2.g4!?

A partir d'aquí, es pot ignorar l'oferiment del peó amb 2...d5 (Gambet Humphrey Bogart declinat).

Posició després de 2...d5
(Bogart declinat)

O bé acceptar el present: 2...Cxg4 3.e4 d6 (Gambet Humphrey Bogart acceptat).

Posició després de 2...Cxg4 3.e4 d6
(Bogart acceptat)

Vegem una partida amb el gambet Bogart acceptat, on el propi Humprey s'imposa brillantment amb el seu gambet contra un desconegut.


Per a més informació sobre el gambet Humphrey Bogart, vegeu l'article Le gambit Humphrey Bogart, de Dany Sénéchaud, on s'analitzen diverses jugades amb aquesta obertura.

Acabem amb una partida jugada per Humphrey Bogart amb la seva última esposa, l'actriu Lauren Bacall, els quals van protagonitzar una altra inoblidable pel·lícula, El somni etern.

Una entranyable escana familiar, on el matrimoni Bogart està jugant una partideta. Cap dels dos ha enrocat. Humprey té més espai i està força desenvolupat, amb un àlfil a g5 i un cavall a e5 molt agressius. Des de f2 La dama pressiona sobre la columna semioberta 'f' i la casella h4. No sarriba a apreciar l'alfil de caselles negres de Laurent sobre el tauler, (probablement és la peça que Humprey te a la ma i que acaba de capturar) amb la qual cosa ella té importants debilitats ja que ha mogut el peó a g6. La meva previsió és que, tot i ser el seu torn, Laurent difícilment podrà aturar l'atac de Humprey per les caselles negres. Però amb el matrimoni Bogart mai se sap.

Els escacs com a metàfora (Segona part)

Per descomptat, la feminitat de l'arrasadora dama i la masculinitat del feble rei és també un dels subliminars més emprats en la publicitat. (Miguel A. Román)

En l'article anterior (Els escacs com a metàfora. Primera part) vam veure l'ús metafòric dels escacs en anuncis publicitaris de cervesa, refrescs, begudes alcohòliques, tabac i alimentació. Bona part d'aquests missatges es basaven en els escacs entesos com a una activitat lúdica. Però els escacs tenen altres vessants com poden ser l'art o la ciència, de les quals poden sorgir altres idees.

Si prenem als escacs com a art, es poden obtenir percepcions estètiques associades al món de la moda, en peces de vestir i altres productes creatius d'exhibició personal.

Alguns anuncis de peces de vestir han utilitzat conceptes derivats dels escacs com elegància, perfecció, personalitat, creativitat,  caràcter o estil. La majoria són productes destinats a la dona (encara que també n'hi ha per a l'home), on s'associa clarament el paper de la poderosa dama en els escacs. En el cas especial de productes de llenceria es transmeten conceptes escaquístics com ara subtilesa, misteri, intimitat, provocació, sorpresa o fantasia.

Anuncis de moda

El símbol de la dama també encaixa amb els perfums i productes cosmètics suggerint encant, oportunitat o tàctica, elements que, així mateix, sorgeixen del tauler.

Anuncis de perfumeria i cosmètica

Les joies troben també les seves metàfores escaquístiques com la distinció, poder, bellesa, excel·lència o qualitat.

Anuncis de joieria

Si prenem als escacs com a ciència, trobem un ús metafòric sobre productes de caràcter més científic, des de peoductes tecnològics a serveis de consultoria. Evidentment, per a aquesta gamma de productes, també s'utilitzen idees dels escacs entesos com a joc: estratègia, tàctica, temps, organització, etc.

La rellotgeria fa ús dels escacs per suggerir precisió, temps, perfecció, càlcul o silenci.

Anuncis de rellotges

El món de l'automoció ha utilitzat sovint l'ús d'idees que emanen dels escacs, com ara moviment, intel·ligència, solidesa, elegància, potència, domini, caràcter o emoció.

Anuncis d'automòbils

Resulta curiosa la lluita en la qual es van embrancar les companyies alemanyes Audi i BMW com si es tractés d'una partida d'escacs. Tot va començar quan, al sud de Califòrnia, Audi va col·locar un gran cartell anunciant el seu nou A4: "Chess? No, thanks. I'd rather be driving" (Jugar als escacs? No gràcies, prefereixo conduir.). Però alguna cosa es van repensar ja que, poc després, el van substituir per un altre més provocador que es dirigia a la competència: ─Your move, BMW ─.(És el teu torn, BMV). Poc després BMV va acceptar el repte, posant al mateix costat un altre anunci del seu últim model Santa Monica i simplement responent: ─Checkmate ─. Audi va recórrer a Facebook i va demanar als seus fans una forma de respondre a aquest cartell. Hi va haver diverses propostes molt bones (gràcies al Photoshop). Una d'elles mostra un cartell de BMW anunciant el model R8: ─Your pawn is no match for our king ─. (El vostre peó no és rival per al nostre rei) al qual hi ha lligat un Zeppelin amb una imatge d'un F1 d'Audi recordant: ─Game over (Fi del joc).

Vegeu el vídeo on es mostra just el moment de la jugada de BMW.

A l'esquerra, primer anunci d'Audi on es prefereix conduir que jugar a escacs. A la dreta, rectificació i repte a BMW

A l'esquerra, BMW anuncia escac i mat. A la dreta, Audi respòn i BMW dona per finalitzada la partida en un globus.

Canviant d'àmbit, els electrodomèstics, que permeten obtenir temps per a altres activitats, han recorregut als escacs en els seus missatges publicitaris per transmetre idees com oportunitat, acció, silenci, seguretat o efectivitat.

Anuncis d'electrodomèstics

És molt original l'últim de la sèrie, un anunci del 2006, on es mostra una dona utilitzant una aspiradora silenciosa mentre es disputa una partida d'un hipotètic campionat del món d'escacs.

The quietest vacuum cleaner in its class ("L'aspiradora més silenciosa de la seva classe"). Amplia imatge

La posició del diagrama que es mostra a la fotografia probablement fa referència a una extraordinaria partida jugada un any abans entre el búlgar Veselin Topalov i l'indi Vishwanathan Anand en la primera edició del torneig M-Tel Masters. Vegem-la.


L'M-Tel Masters és un torneig d'escacs d'elit, reservat a Grans Mestres i que se celebra des del 2005 a Sofia, patrocinat i organitzat per la companyia de telefonia mòbil líder a Bulgària, M-Tel.

Aquest ha estat el primer torneig d'alt nivell que aplica la norma d'evitar acordar taules. Només l'àrbitre pot decidir que una partida acaba en taules, i en cas de tres posicions idèntiques, escac continu, rei ofegat, falta de material per donar mat o una posició clara d'empat. Aquesta regla ha passat a denominar-se regla de Sofia.

A la primera edició (a la qual pertany la partida que hem vist) hi van participar Veselin Topalov, Vishwanathan Anand, Ruslan Ponomariov, Judit Polgár, Vladímir Kràmnik i Michael Adams. El guanyador va ser Topalov, seguit d'Anand.

Altres productes industrials com la fusta, paper, o metalls, poden suggerir conceptes escaquístics com bellesa, avantatge material, efectivitat o consistència.

Anuncis de productes industrials

L'últim anunci del detergent mostra la posició del "mat del pastor", que sorgeix després de les jugades 1.e4 e5 2.Ac4 d6 3.Df3 Cc6?? (era necessari 3...Cf6) 4.Dxf7 mat.

La tecnologia suggereix quantitat de conceptes escaquístics com ara solució, intel·ligència, estratègia, enginy, habilitats i destreses, avaluació, alternatives, atenció, coneixements de les normes, profunditat, lideratge, tècnica o investigació.

Anuncis de productes de tecnologia

Extraordinaria la campanya del programari d'escacs Fritz, on es proposa la metàfora invertida: les peces simbòliques del joc es mostren com a personatges reals a punt de ser destruïts o assassinats per una ma negra.

Programa d'escacs Fritz.  Aprèn a emboscar (el rei). Aprèn a matar (la dama).

Programa d'escacs Fritz. Aprèn a conquerir (la torre). Aprèn a posar trampes (el cavall). 

En el terreny de les comunicacions i logística trobem conceptes associats als escacs com posició, coordinació, capacitat, eficiència o connexió.

Anuncis de comunicacions i logística

Per a la promoció de serveis com assegurances, finances o consultoria és fàcil trobar paral·lelismes amb els escacs. En les assegurances i negocis financers es poden crear associacions amb estratègia, seguretat, defensa, alternatives, mètode, ordre, sentit comú, constància, objectius, plans, o càlcul.

Anuncis d'assegurances i finances

En aquest àmbit, les targetes magnètiques han estat també un bon suport per reproduir imatges sobre escacs a tot el món.

Targetes magnètiques

Conceptes semblants a finances i assegurances es poden associar a la consultoria, a més d'idees com a reflexió, tàctica, paciència, èxit, raonament analític, síntesi, argumentació, capacitat d'observació, elaboració de plans, lògica o capacitat per prendre decisions.

Anuncis de consultoria

En el món editorial, comunicació i disseny s'han produït anuncis prenent els escacs com a símbol de cultura i creativitat.

Anuncis d'editorial, disseny i màrqueting

Més enllà de les característiques com a joc, art i ciència, els escacs també evoquen altres idees que han estat utilitzades en campanyes de diversos tipus. Conceptes escaquístics com lluita, participació, implicació, solidaritat, oportunitat, objectius, amenaces, rivalitat o implicació.

Campanyes socials

La metàfora proposada per Greenpeace resulta impactant.

Les blanques, zona del planeta industrialitzada i devastada, han jugat 1.e4. Les negres, la natura verge, deixen passar el temps..

En la publicitat és habitual mostrar personatges famosos en els seus anuncis per transmetre l'excel·lència del producte i generar una certa complicitat. Els escaquistes no són una excepció. Vegem alguns anuncis amb la presència de Paul Morphy, Frank Marshall, Michael Adams, Garry Kaspàrov, Viswanathan Anand, Judit Polgar, Boris Spassky, Anna Sharevich i Magnus Carlsen.

Grans Mestres d'escacs en la publicitat

Fins aquí hem presentat una col·lecció d'anuncis creats per a formats estàtics: premsa, revistes, cartells, targetes magnètiques, etc. Cal afegir que també s'han produït diversitat de vídeos amb la metàfora dels escacs per a anuncis de televisió. Destaquem alguns interessants espots publicitaris:

Un divertit anunci per fomentar el consum de llet. Víktor Korchnoi és vençut per una vaca.


La Bielorussa Anna Sharevich, GM Internacional, promociona smartphones en un excel·lent espot on juga contra ella mateixa.


Quan Google encara no era el cercador de referència, Altavista promocionava el seu motor de cerca amb un enginyós anunci, protagonitzat per Garri Kaspàrov.


Un espot de Pepsi en el context de l'esdeveniment Garry Kaspàrov vs. Deep Blue amb un clar gest de complicitat a HAL 9000, l'ordinador de 2001, una Odissea a l'espai (Vegeu l'article 2001, una partida en l'espai en aquest mateix blog)

·
Vueling utilitza el concepte de " desaparèixer" (deixant un núvol com a símbol) en el moment que un humà és derrotat als escacs per un rosegador.

·
Una campanya molt origunal contra la violència al futbol.



El reiterat ús dels escacs com a metàfora en el discurs publicitari en diversitat de productes, ens dóna una idea de la seva universalitat, de la seva profunditat, de la quantitat de conceptes i significats que hi sorgeixen. Si els escacs es limitéssin a ser un simple joc d'entreteniment, difícilment s'haurien pogut utilitzar amb tanta freqüència i de formes tan diverses per comunicar idees.

En aquest recull de més de 250 anuncis, hem vist la metàfora dels escacs en el discurs publicitari. Així mateix, aquests conceptes i idees han estat utilitzats amb freqüència en les arts plàstiques com ara la pintura o l'escultura en els últims mil anys. Una evidència més de l'estret vincle que hi ha entre els escacs i l'ésser humà.

Més vídeos d'escacs i publicitat

· Arca Ex Exchange Server. network solutions
· Cereals Weetabix
· Coca-Cola
· Pasta Ronzoni
· Joies Tacori
· Automòbils Fiat
· Companyia d'Assegurances Geico
· Club Social vs Fam, Campanya social
· Video promocional de Meetup.com
· Spot d'Airtel

Els escacs com a metàfora (Primera part)

Els escacs són la vida. ( Robert James Fischer)

La metàfora és bàsicament un recurs literari i lingüístic. Però també s'ha fet servir en formes de comunicació visual, com ara la pintura surrealista o en composicions fotogràfiques, per tal de guanyar en expressivitat, sorpresa o diversió.

Una metàfora utilitza símbols que poden representar conceptes amb un significat diferent (o en un context diferent) al significat que és habitual.

Tenint en compte que el discurs de la publicitat té una intenció clarament persuasiva, la metàfora ha estat molt utilitzada per la seva enorme capacitat d'evocar significats de manera senzilla però impactant.

Les característiques dels escacs, com a joc, com a art i com a ciència, deriven en una gran riquesa de conceptes i idees que han fet que sigui un recurs publicitari molt estès de de mitjans del segle XX fins avui dia. En aquest article i el següent, veurem unes galeries d'imatges d'escacs i publicitat agrupades per temes. Cada galeria s'ha ordenat temporalment, des d'anuncis dels anys 40 fins a anuncis actuals.

A nivell social, en els segles XIX i XX, el joc dels escacs va ser un motiu freqüent de trobada en bars i locals d'oci. Això suggereix diàleg, diversió, oportunitat, protagonisme o rivalitat. No és d'estranyar que aquests conceptes també presents en els escacs hagin estat freqüentment usats en anuncis de cervesa, refrescs, alcohol o tabac.

Anuncis de cervesa i de refrescs

Extremadament escaquístic resulta aquest anunci d'una marca de cervesa on es reprodueixen els 159 diagrames dels moviments corresponents a la partida Samuel Lipschutz vs. Henry Bird, jugada al Congrés Americà d'Escacs de 1889 a New York.

Anunci de cervesa amb la partida Lipschutz vs. Bird

Aquesta partida, possiblement la més llarga registrada en el segle XIX, va acabar en taules. Vegem-la.


Les begudes alcohòliques, a més del context d'oci públic, també s'associen a entorns més íntims i s'acompanyen d'altres qualitats com excel·lència, experiència, maduresa, reflexió o domini. Qualitats que també trobem en els escacs.

Anuncis de Whisky

Per algún motiu, el whisky és el licor que evoca més els escacs, dons el trobem en molts casos en la publicitat. També podem trobar, però, exemples amb altres begudes alcohòliques.

Anuncis d'altres begudes alcohòliques

És curiós constatar com diversos anuncis de begudes alcohòliques han incorporat problemes d'escacs reals. Amb la intenció de fer aquest article una mica més entretingut, inclouré aquí els diagrames dels problemes apareguts en diversos anuncis, que resulten força originals. (Vegeu les solucions al final de l'article).

·

Durant la dècada dels 60, la marca Paul Masson va incorporar en les seves campanyes publicitàries uns concursos consistents en la resolució de problemes d'escacs (compostos pel Gran Mestre George Koltanowski). La campanya segurament va ser un èxit, ja que durant uns anys van anar apareixent successius anuncis amb el mateix tema.

Els mats en dues jugades generalment poden ser resolts amb facilitat. Però els originals problemes de Koltanowski amaguen belles solucions. Cadascun d'aquests problemes té dues solucions úniques (o principals). Us aconsello que us animeu a resoldre'ls.

·

·

L'èxit de les anteriors campanyes va propiciar un nou concurs l'any 1964 on s'havien de resoldre tres problemes. El guanyador obtindria un atractiu premi: una rèplica de l'anell d'or amb un motiu escacaquejat que pertanyia al propi Koltanowski.

·

Acabem aquesta sèrie de problemes amb un anunci de vins d'importació.

·

Quan encara es permetia fer publicitat del tabac, també es va utilitzar amb freqüència la metàfora dels escacs, que evocava fàcilment locals plens de fum i transmetia conceptes escaquístics com personalitat, relació, distinció o iniciativa.

Anuncis de tabac

Em va encantar la troballa d'un anunci de tabac del 1947 en forma de còmic, on es crea un vincle entre la marca de tabac i l'experiència en els escacs.

Anunci de tabac (1947) en forma de còmic, (Amplia imatge)

El còmic té com a protagonista Arnold Denker, qui va arribar a ser campió dels Estats Units i en la realitat va jugar diverses demostracions de partides simultànies i partides a la cega. Desconec si l'exhibició presentada al còmic és verídica. No he trobat la partida esmentada, però m'he quedat gratament sorprès amb la posició mostrada en una vinyeta, que condueix a un remat final molt elegant.

Vinyeta de la posició guanyadora

La metàfora dels escacs també ha estat present en la publicitat de productes alimentaris, transmetent sensacions de reforç, varietat, gust, avantatge material, equilibri, sentit comú o voluntat.

Anuncis d'alimentació

Molt divertits resulten els tomàquets pensants d'aquest anunci de Ketchup. La imatge és molt bona però no s'ha cuidat el detall escaquístic. Comparant la posició del tauler amb el diagrama del fons, podem veure que el rei i la dama estan intercanviats. A més, segons la posició mostrada al tauler hauria de jugar el tomàquet blanc en comptes del tomàquet negre (que té una peça a la ma), ja que el rei blanc està en escac.

Anunci de Ketchup Werder

En un àmbit completament diferent, el dels productes farmacèutics, poden associar-se altres conceptes escaquístics com la solució de problemes, prevenció, defensa, contraatac, progressió o anul·lació d'amenaces.

Anuncis de productes farmacèutics

Resulta curiós l'anunci de l'analgèsic que inclou vint problemes d'escacs! Més d'un haurà passat molt temps contemplant aquest anunci. Molt divertit resulta l'últim de la sèrie, on s'anuncia un producte contra les flatulències.

Fins aquí hem vist la presència dels escacs com a element de comunicació visual en anuncis de cervesa, refrescs, whisky, altres begudes alcohòliques, tabac, alimentació i productes de farmàcia. En el següent lliurament seguirem veient la presència dels escacs com a metàfora publicitària en altres àmbits: moda, perfumeria, cosmètica, joieria, rellotges, automòbils, electrodomèstics, productes industrials, tecnologia, comunicacions, finances, consultoria i campanyes socials.

L'ús dels escacs en aquesta àmplia gamma de productes, ens dóna una idea de l'enorme riquesa que posseeix el joc, el munt d'idees que pot arribar a suggerir.

Solucions als problemes dels anuncis de begudes alcohòliques

·

Tocats del bolet

No hi ha geni sense un gram de deliri. (Aristòtil)

Cap Gran Mestre d'escacs és una persona normal. En l'única cosa que es distingeixen és en el tipus de bogeria. (Viktor Korchnoi)

─Mami...
─Sí, reineta? ─respon la dona.
L'autobús avança per la Cinquena Avinguda, entremig de carros i automòbils, una tarda assolellada de 1911. Mare i filla, assegudes al pis superior al descobert, es dirigeixen als antics cavallets del Central Park.
─Mami, mira aquell senyor... ─diu la nena apuntant amb el seu ditet.
─Quin horror!! ─exclama la mare cobrint ràpidament els ulls de la petita.
Envoltat de passatgers estupefactes, un home baixet amb ulleres de montura rodona, roman dempeus completament nu. El seu nom és Carlos Torre Repetto.

Autobús circulant per la Cinquena Avinguda de Nova York (fotografia del1911). Amplia foto

No seria l'última vegada que aquest extraordinari jugador d'escacs s'exhibís en boles. Anys més tard, durant un torneig celebrat a Polònia, va perdre els estreps i va començar a córrer nu per tot el recinte, cridant ─Foc!...

Carlos Torre Repetto. A la dreta, enfrontat a Frank Marshall en el torneig de Moscou de 1925.

El Mexicà Carlos Torre va aprendre a jugar als escacs als sis anys i molt aviat va destacar en el seu país. Va jugar diversos tornejos internacionals i va aconseguir estar considerat entre els cinc millors jugadors del món quan només tenia vint anys. Segons el propi Torre, mai dormia més de dues hores per nit. Li encantaven els gelats de pinya i s'en menjava de deu a quinze diaris. Als vint anys, els problemes psíquics van obligar a recloure'l en un manicomi durant tres anys. Després es va retirar dels escacs per a la resta de la seva vida.

  Un Astro que se apaga.
Interessant article sobre Carles Torre, publicat a La Vanguardia el 21 d'agost de 1931. Escrit per Ramon Rei Ardid, psiquiatre i escaquista espanyol que va destacar en el camp de la neuropsiquiatria i va ser campió d'Espanya d'escacs des del 1930 fins al 1943. (Resulta com a mínim curiós que "Rei" parli de "Torre" en un context plenament escaquístic).

Vegem una divertida partida de Torre jugada el 1927. Després de la jugada 7.Te1 les blanques aconsegueixen clavar la dama negra, però sorprenentment, en només quatre jugades, Carlos Torre aconsegueix xuclar el rei blanc cap al centre del tauler on és executat sense pietat.


Catorze anys abans de l'episodi de l'autobús, el secretari d'un altre home el sorprèn esperant pacientment una resposta a través d'un audiòfon invisible. L'home te la il·lusió de poder parlar per telèfon sense fil ni auricular. Sol acostar-se a la finestra per parlar i cantar. Després espera una resposta.

El secretari personal de Wilhelm Steinitz n'informaria al cònsol nord-americà, qui va suggerir la reclusió de Steinitz en un sanatori.

El gran escaquista Wilhelm Steinitz estava convençut que podia emetre corrents elèctrics, amb l'ajuda de les quals podria moure les peces a voluntat. Assegurava estar en comunicació elèctrica amb Déu i que inclús podia guanyar-lo als escacs donant-li un peó d'avantatge. Això va propiciar que finalment fos ingressat  en un manicomi de Moscou durant un temps. Steinitz va ser el primer campió del món oficial d'escacs. Va descobrir molts dels principis estratègics en què es basa el modern joc posicional.

Wilhelm Steinitz. A la dreta, jugant una partida al New Orlean Chess Club el 1883

Vegem una històrica partida, "La immortal de Steinitz". Després de la magnífica jugada 25.Txh7+!, el seu oponent, Von Bardeleben, va veure el que se li venia a sobre i, en lloc d'abandonar, es va aixecar i va marxar de la sala de joc sense dir paraula. Steinitz, veient que havia desaparegut el rival, va anunciar els espectadors un mat en deu i ràpidament va moure les peces en una la seqüència que va deixar perplex al públic.


Quaranta anys abans que Steinitz comencés les seves converses metafísiques amb l'audiòfon invisible, un jove estudiant de Nova Orleans és presa dels efluvis primaverals. Cau bojament enamorat de la filla de l'hortolà que cuidava les terres de la família. Però el seu cosí Ernest, dos anys més gran que ell, havia arribat abans i s'oposà als seus projectes amorosos. El jove va ordir un pla. Desafia el cosí Ernest a un matx d'escacs a sis partides. Les condicions són: a) Totes les partides es jugaran amb el gambet Evans (Vegeu article El capità Evans). b) Ell disposarà únicament d'un minut per cada jugada, mentre que Ernest tindrà tot el temps que vulgui. I c) El vencedor tindrà el dret als favors de la filla de l'hortolà, sense que el rival vençut s'hi pugui oposar. Ernest va acceptar i va ser derrotat per 4 ½ a 1 ½. Però la noia no va voler saber res del jove Morphy, qui va acabar profundament deprimit. Seria l'inici de la seva bogeria?

Paul Morphy. A la dreta, jugant una partida (que es va deixar guanyar) amb la reina Victòria d'Anglaterra en el Palau de Buckingham el 1859.

Paul Morphy va ser un dels grans escaquistes de tots els temps, per bé que ja de molt jove va patir paranoies. Estava convençut que diverses persones volien enverinar-lo i durant molt temps només va acceptar aliments si se'ls donaven directament la seva mare o la seva germana. També pensava que el seu germà polític i un altre amic conspiraven per esquinçar-li els seus elegants vestits i després assassinar-lo. Tenia el costum de col·locar sabates de dona distribuïts curosament traçant un mig cercle. ─M'agrada mirar-los ─deia quan li preguntaven la raó.

Morphy no va poder suportar el pes de la seva fama en arribar al cim en pocs anys. Després de vèncer als millors de la seva època en una gira per Europa, va tornar al seu país i va deixar definitivament de jugar. Va acabar odiant els escacs. Ni tan sols permetia que se li esmentés res que hi fos relacionat. Va rebutjar tots els premis i reconeixements que se li van oferir per la seva extraordinària carrera.

Vegem un exemple de les moltes meravelles que va produir el geni Paul Morphy. (També podeu veure la famosa partida de l'Òpera analitzada en profunditat en un altre article).


Ja han passat quatre anys des que Carles Torre s'exhibís en pilotes al pis de dalt de l'autobús.

─Vine aquí, Chess ─. Curiós nom, el del seu gat preferit. El felí fa un salt i se li arremolina a la falda. L'home, agraït, l'acaricia dolçament. Està exhaust. Acaba de guanyar una intensa partida a Max Euwe. Com en les anteriors partides del matx, abans de començar el joc ha deixat als seus dos gats sobre el tauler, olorant les peces. Sap que això li ajuda. Al comprensiu Doctor Euwe no li importa. ─No crec que Alekhine fes això intencionadament amb ànim de molestar ─diria anys més tard el doctor.

A l'esquerra Alekhine amb el seu gat Chess. A la dreta, just el moment de l'inici del matx contra Capablanca a l'Havana, el 1927 on Alekhine es va proclamar campió del món

Alexandr Alekhine, va ser campió del món des de 1927 a 1935, any en què va perdre el títol davant Max Euwe. A més d'excèntric, era un alcohòlic empedreït. Poc abans de l'inici d'una de les partides del matx, el van trobar estès en un camp proper completament ebri. En una altra ocasió, es va presentar a donar una exhibició d'escacs tan borratxo que va començar a orinar a terra davant la concurrència. L'exhibició es va haver d'anul·lar a causa de la lamentable "exhibició". El 1937 va reptar de nou a Euwe i va guanyar. Va ser una altra vegada campió del món fins a la seva misteriosa mort, el 1946.

Vegem el desenvolupament de la sisena partida del matx Alekhine-Euwe de 1937.


Ara fa quatre anys des que van trobar a Alekhine tirat al camp dormint la mona. Els nazis ja havien pres Polònia i estava enviant jueus en massa als camps de concentració. Un matí, un oficial de la Gestapo es va presentar sense avís en un sanatori mental de Varsòvia. L'atén el cap del servei de psiquiatria.

─Hi ha jueus a la seva clínica?
─No... Bé, sí. Tenim a un Gran Mestre d'escacs, però està completament boig.
─Vull entrevistar-me amb ell. Ho comprovaré jo mateix.
L'oficial és conduït a l'habitació del malalt, que es troba estès al llit.
─És vostè Akiba Rubinstein?
─Sí, senyor.
─Aixequi's ara mateix. Vingui amb mi!
─Per a què? ─respon el pacient aixecant-se del llit.
─¡Per treballar!
─Ah, treballar... A on?
─¡Al camp de concentració!
─Magnífic! Això m'encanta! ─diu mentre s'encaixa el barret i es posa la jaqueta.
─¡Quedeu-vos, quedeu-vos aquí!
L'oficial girà cua i se'n va anar per on havia vingut. El polonès es va lliurar de ser deportat al camp d'extermini d'Auschwitz.

Akiba Rubinstein va arribar a ser el jugador més fort del seu temps però no va tenir l'oportunitat de disputar el campionat del món, ja que en aquella època el campió del món era qui fixava les condicions per disputar la corona als seus adversaris i sovint exigia elevades sumes de diners, com va ser el cas de Lasker, contemporani de Rubinstein.

A l'esquerra, Rubinstein en el torneig de Sant Petersburg de 1914. A la dreta, jugant en una sessió de simultànies en la seva maduresa.

Rubinstein va patir diversos trastorns psíquics: espasmes nerviosos, timidesa patològica, antropofòbia (por a la gent), hidrofòbia (por a l'aigua) i manies persecutòries. Va passar els últims trenta anys de la seva vida en una institució mental.

Això no li va impedir jugar en tornejos d'elit. Durant un temps, una ambulància el portava cada dia des del manicomi on vivia a la sala on se celebrava la competició. Després del joc se l'emportaven immediatament.

Era extraordinàriament tímid. En els tornejos, després de realitzar cada jugada, es retirava discretament a un lloc allunyat de la taula "per no molestar al rival".

No va viatjar a Amèrica a jugar els grans tornejos de Nova York de 1924 i 1927, per la por a viatjar en vaixell, i en les escasses ocasions en què va viatjar al Regne Unit ho va fer amb els ulls embenats per no veure el mar.

  Crides solidàries d'ajut a Rubinstein.
Diaris d'Europa i dels Estats Units van demanar ajuda econòmica voluntària als ciutadans destinada als tractaments mentals que el gran mestre no es podia pagar durant l'última etapa de la seva vida.

Akiba ens va deixar meravelloses partides. Gaudim de "La immortal de Rubenstein" jugada el 1907.


Estem de nou en l'època en què el gat Chess ensumava les peces.
─Vostè hauria de fer més exercici ─. L'home d'origen letó s'acomoda les ulleres i mira al doctor. Sap que té raó.

Dies més tard començaria amb la seva nova rutina. Durant el torneig d'escacs en què participava, es va obstinar a practicar diversos moviments gimnàstics. Quan era el torn del rival, aprofitava per anar a un racó de la sala i començava amb els seus estiraments i genuflexions. Després s'ajeia a terra bocaterrosa i es relaxava. Els espectadors no s'ho podien creure.

Aaron Nimzowitsch, un dels grans teòrics dels escacs del segle XX, mai va arribar a estar incapacitat per una malaltia mental, però les seves excentricitats van fregar el patològic. Tenia curioses costums com ara la de presentar-se als tornejos en pijama.

Aaron Nimzowitch. A la dreta, en una partida amb Egil Jacobsen mentre Savielly Tartakower observa.

Es va considerar a Nimzowitsch com el tercer millor jugador del món, immediatament darrere dels seus contemporanis Alekhine i Capablanca. Mai va jugar amb ells una trobada pel títol.

Nimzowitsch va ser un gran teòric que va aportar moltes idees i conceptes als escacs. Com a pinzellada, vegeu un fragment de Mi sistema. Un dels llibres d'escacs més profunds que mai s'han escrit.

Vegem "L'immortal de l'Atzucac" jugada el 1923. Es diu que un jugador està en una posició d'Atzucac (o Zugzwang) quan no li queda cap moviment útil, i qualsevol jugada que faci li és perjudicial. L'Atzucac no és senzill d'aconseguir, ja que suposa el grau màxim de supremacia en una posició. Sens dubte aquesta partida de Nimzowitsch es mereix el títol d'immortal, pel sacrifici de peça que porta a la posició final, on les peces negres estan en perfecta harmonia i les peces blanques queden completament immobilitzades.


Estem ara a la fi dels setanta.
─Ell em va pegar primer.
─Va ser sense voler. Després vaig rebre una puntada de peu a la canyella que encara em fa mal. Per això li vaig tornar una altra puntada.
─I ahir també em vas patejar sense voler, no? I abans d'ahir.
Encara que sembli una discussió entre nens, es una discussió entre dos adults.
─Senyors ─, intervé l'àrbitre de la FIDE amb una expressió entre sorprès i emprenyat ─. Així no arribarem enlloc. Instal·larem avui mateix una fusta separadora sota la taula perquè no puguin donar-se més puntades de peu en les següents partides, i problema resolt.

Viktor Korchnoi i Anatoly Karpov en una partida del matx de 1978. Korchnói ha obert amb 1.d4 i Karpov s'ho està pensant. Aviat començaran les puntades de peu.

Anatoly Kàrpov i Víktor Kortxnoi no estaven bojos. Però la pressió a què van ser sotmesos durant el campionat del món de 1978, els va portar a una guerra psicològica plena d'extravagàncies. Ja en les primeres partides, Korchnói va aparèixer portant unes ulleres de sol amb vidres de mirall. Sabia que a Kárpov li agradava mirar fixament als ulls dels seus contrincants. Kárpov no es va quedar curt. Va contractar un parapsicòleg amb la missió d'interferir i confondre telepàticament els pensaments del rival. Quan es va demanar al parapsicòleg que es retirés de les primeres files del públic, Kárpov va dir: ─Se n'anirà quan tu et treguis les ulleres ─. Més endavant Korchnói es va portar un parell de membres d'una secta hindú perquè, a través de la meditació, anul·lessin la influència del parapsicòleg. També es va queixar que a Kárpov li passaven missatges codificats en els iogurts que menjava durant les partides. Finalment, l'aspirant va perdre i Kárpov va seguir ostentant el títol de campió del món.

Vegem una de les partides del campionat de 1978, amb comentaris de Gary Kaspárov.


Setembre de 2001. De pura casualitat, el personatge es troba avui a l'emissora de la Ràdio Bombo de Manila. La primera de les torres bessones acaba d'ensorrar-se fa uns minuts. La ràdio cobreix la notícia i aprofita per preguntar-li la seva opinió.

─Ja era hora que donessin una puntada al cul als Estats Units. Aplaudeixo aquesta acció, vull veure com Amèrica desapareix del mapa.

Pocs anys més tard, després de la seva mort, es trobaria a casa l'esborrany d'una carta que començava així: «Benvolgut Sr Ossama bin Laden, permeteu-me que em presenti. Sóc Bobby Fischer, el campió del món d'escacs. En primer lloc, vostè ha de saber que comparteixo el seu odi a...».

No només odiava Amèrica. Malgrat que la seva mare era jueva, el seu antisemitisme creixent el va portar a afirmar que els jueus havien inventat l'holocaust per fer diners.

Bobby Fischer. A la dreta, diversos observadors estiren el coll per observar el geni de catorze anys en el Marshall Chess Club de Nova York.

Robert James Fischer va ser un dels escaquistes més genials, més carismàtics i més polèmics de la història. Va ser campió d'Amèrica als catorze anys. El seu gran moment va ser el duel contra el campió del món rus Boris Spassky: el "Match del segle", un enfrontament entre el capitalisme i el comunisme en plena guerra freda. El campionat va estar ple d'incidències i d'extravagants exigències de l'americà. Fins i tot va haver d'intervenir el mateix secretari d'Estat Henry Kissinger per convèncer Fischer que no abandonés.

Ja abans de començar el campionat hi va haver moltes complicacions. Vegem un article publicat a La Vanguardia el juliol del 1972, on es tracta a Fischer de psicòtic desequilibrat i el compara amb altres escaquistes que han patit trastorns mentals.

  El Caso Bobby Fischer mantiene en jaque a la afición mundial.
Notícia del 4 de juliol de 1972 a La Vanguardia. Moment expectant a nivell mundial.

Fischer acabaria amb el domini rus del tauler des del 1948. Però després de guanyar el títol mundial, simplement va desaparèixer. Tres anys més tard, Kárpov va ser declarat campió del món per la incompareixença de Fischer per defensar el títol. En el seu llarg ocàs va anar creixent el seu desequilibri mental. El seu nom només va aparèixer en els mitjans per diversos escàndols. L'home que va ser un mite va arribar a ser perseguit per les autoritats del seu propi país. Després de passar vuit mesos a la presó al Japó per viatjar amb un passaport fals, va aconseguir asil a Islàndia on va acabar la seva vida totalment aïllat. Un cas tràgic de la història dels escacs.

Més enllà de la seva dubtosa personalitat, Fischer mereix que se'l recordi pels seus  escacs i pel que va fer pels escacs. La seva dedicació va ser infatigable. Posicions que durant molt temps s'havien considerat inferiors, es van veure revitalitzades com a conseqüència de la seva capacitat d'observar tot com si fos nou.

Vegem una partida jugada per Fischer a l'edat de catorze anys, durant el derbi a Nova York entre els clubs Marshall Chess Club i el Manhattan Chess Club (al qual pertanyia en Bobby).


Bé. Després d'aquesta sèrie de casos protagonitzats per escaquistes de primer nivell, un podria preguntar-se: Els escacs poden portar a la bogeria? És un terreny abonat per al desenvolupament de malalties mentals? En realitat, aquests casos són una minoria en comparació al nombre d'escaquistes amb seny. Diguem que els escacs són un joc tancat en si mateix, sense connexió amb cap altra realitat. Un joc solitari on l'objectiu és destruir al contrari. Persones amb obsessions i tendències paranoides poden trobar en els escacs un camp minat. Però tot i així, els escacs serien més aviat un catalitzador, no pas l'origen del problema.

Els escacs, doncs, no signifiquen cap amenaça de desenvolupament d'un desordre psicològic. Al contrari, s'ha comprovat que els escacs aporten valuosos beneficis als seus practicants com, per exemple, la millora de l'habilitat per planificar durant el procés de presa de decisions. La revista Schizophrenia Research, va publicar els resultats d'un estudi que demostra que jugar escacs és una molt bona teràpia per als pacients amb esquizofrènia. És més, en un altre experiment realitzat a llarg de vint anys, els científics van concloure que la pràctica dels escacs prevé contra malalties com l'Alzheimer i altres formes de demència. De fet, no es coneixen escaquistes que hagin patit el mal d'Alzheimer. (Veure l'article Ajedrez y Alzheimer de Leontxo García).

Tot és relatiu. L'escriptor britànic Gilbert Keith Chesterton, també anomenat "el príncep de la paradoxa", va dir en una ocasió: «La fantasia mai arrossega a la bogeria. El que arrossega a la bogeria és precisament la raó. Els poetes no es tornen bojos. Els escaquistes, sí». Curiosament el mateix Chesterton (que també va ser poeta) patia una dispràxia de desenvolupament sense diagnosticar.

Escacs escènics

Si en l'art l'escultura és la captura del temps en l'espai, llavors la dansa és la pèrdua del temps en l'espai. (Juan Giaccardi)

Més enllà de les característiques pròpies dels escacs, com són les seves regles, la seva lògica, o la seva estratègia i tàctica, també emanen del joc altres elements de caire artístic. La seva pròpia morfologia (el mosaic del tauler i les formes esculpides de les peces), la geometria dinàmica dels moviments, així com el simbolisme del qual està impregnat, ha inspirat a prendre els escacs com a tema central o secundari en diferents formes d'expressió artística. Més habitual és trobar aquesta connexió en les arts plàstiques, la literatura o el cinema, però també el trobem en la música i en les arts escèniques.

Les partides vivents són un exemple d'escacs escènics en les quals es representa la seqüència de moviments d'una partida real, acompanyada amb alguns elements teatrals. Malgrat tot, també s'han produït rellevants obres escèniques en què no es representen partides, sinó que es prenen els escacs com a element de força visual, simbòlic i emocional.

Checkmate, una obra de ballet referent de la dansa contemporània britànica, és un bon exemple. La coreografia va ser creada el 1937 per Ninette de Valois (1898-2001) basant-se en la idea del compositor Sir Arthur Bliss (1891-1975).

A l'esquerra, Ninette de Valois de joveneta. Al centre, Arthur Bliss ensenyant el moviment de les peces a Ninette. A la dreta, Ninette de Valois retratada l'any 1952, davant una paret escaquejada.

L'estrena va tenir lloc al Théâtre des Champs Elysées l'u de juny de 1937, com un dels actes de l'Exposició Universal celebrada a París. Checkmate va ser representada per la prestigiosa companyia Vic-Wells Ballet, fundada sis anys abans per Ninette de Valois. Malhauradament, els decorats originals de Checkmate es van perdre el 1940, durant la invasió alemanya a Holanda, mentre la Vic-Wells Ballet es trobava en una gira.

La qualitat dramàtica de Checkmate ve acompanyada per la força musical de l'obra de Bliss, el qual era, a més de músic, un gran aficionat als escacs. Precisament va ser Arthur Bliss qui va fer la presentació d'introducció del reconegut Congrés d'escacs de Hastings l'any 1962.


Vegem un fragment de la versió de Checkmate a càrrec del Sadler's Wells Royal Ballet, representada a Londres el 1982.



En l'obra, el vermell simbolitza l'amor, i el negre, la mort. El conflicte consisteix en l'amor que sorgeix del cavaller vermell vers la reina negra. L'amor juga i la mort respon donant un escac. Després d'un duel entre el cavaller vermell i la reina negra, aquesta és vençuda. Però el cavaller no se sent capaç de matar-la i li dóna l'esquena. La reina ho aprofita i l'apunyala a traïció (aquesta és la seqüència corresponent al vídeo anterior). Després es desenvolupa un atac de la reina negra contra el rei vermell. Finalment triomfa la reina, però dubta si acabar amb la vida del monarca. Envoltat de peons enemics, el rei vermell s'acaba desplomant. Escac i mat.

Representació de Checkmate en 1947 a càrrec de la Sadler's Wells

Representació de Checkmate el 2007 a càrrec de la Royal Ballet, amb Alexandra Ansanelli (dama vermella), Zenaida Yanowsky (dama negra) i Alastair Marriott (rei vermell).

Vegem "L'entrada de la reina negra", interpretada per Victoria Marr en una representació més recent de la Royal Ballet (2011).



Lamento no haver pogut trobar una sola partida de sir Arthur Bliss en cap base de dades d'escacs. En canvi, em vaig topar amb una bonica partida d'un gran compositor de l'època, Serguei Prokófiev. Aquesta partida va ser jugada a París, contra el llavors ex.campió d'escacs del món Emanuel Lasker, en una sessió de simultànies, cinc anys abans de l'estrena de Checkmate en els Champs Elysées.


Prokófiev ja havia jugat contra Alekhine i Capablanca en unes simultànies a Sant Petersburg el 1914. Vint anys més tard, en un campionat d'escacs públic a Moscou, Prokófiev s'enfrontaria contra rivals que també eren músics: el compositor Maurice Ravel i el violinista David Oistrach.

Serguei Prokófiev, músic i bon jugador d'escacs

·

Com a exemple de comunió entre els escacs i les arts plàstiques, és oportú esmentar aquí l'artista alemany Ugo Dossi, qui va realitzar una sèrie de quadres basats en les trajectòries dels moviments de partides d'escacs. Precisament un d'aquests quadres correspon a la partida de Lasker i Prokófiev comentada anteriorment.

Quadre d'Ugo Dossi que representa la partida d'Emanuel Lasker vs. Serguei Prokófiev. Els moviments efectuats per cada peça comencen en color groc i acaben en taronja, degradant-se per tot l'espectre de colors. (Una captura del temps en l'espai)




Però tornem als escacs escènics. Chess, the musical, és una altra obra coneguda creada per Tim Rice, Björn Ulvaeus i Benny Andersson, estrenada a Londres el 1986.

L'argument de Chess gira entorn del campionat pel títol mundial d'escacs entre l'americà Freddy Trumper i el rus Anatoly Sergievsky, ambdós personatges ficticis. A l' americà l'acompanya la seva amant Florence. L'autèntica batalla es troba fora del tauler. Una batalla per la dona a qui tots dos escaquistes desitgen. Durant el transcurs del torneig Anatoly i Florence s'enamoren. Després de la victòria del rus, decideixen exiliar-se i fugir junts cap a Londres, on començaran una nova vida. Més tard, en un nou campionat per defensar el títol, Anatoly tornarà a guanyar, però acabarà tornant al seu país després d'intrigues polítiques i amenaces contra la seva família.

He escollit dos fragments de Chess, the musical que podem veure en el vídeo següent (Vegeu enllaços a l'obra completa al final d'aquest article).



Chess, the musical, doncs, té com a teló de fons la Guerra Freda. En la realitat, la Guerra Freda també va tenir lloc en el tauler, simbolitzada en l'anomenat Match del segle, que va enfrontar a Bobby Fischer i Boris Spassky el 1972. Aquest campionat va tenir molta repercussió en els mitjans de tot el món i afavorí l'interès per els escacs de milions de persones. Una d'aquelles persones era jo.

Aprofitem doncs, per veure la tercera partida del matx Fischer vs. Spassky, amb comentaris afegits de prestigiosos escaquistes (Svetozar Gligorić, Vasily Smyslov, Albéric O'Kelly, Félix del Hoyo, Román Torán i Ludek Pachman) que ens brinden una instructiva lliçó d'escacs.

Spassky i Fischer en una partida del Match del segle

En un registre ben diferent, la prestigiosa companyia hongaresa de dansa El Botafogo, va estrenar recentment Sakk, un espectacle inspirat en els escacs amb coreografia de Tibor Dalotti, líder del grup.

Representació Sakk per El Botafogo

En aquest cas, es prenen els escacs com a element simbòlic: una guerra estilitzada entre la llum i la foscor. L'obra mostra com és d'estret el límit entre la pau i la guerra, on la vida mateixa és un gran joc d'escacs ple d'intriga, lluita i amor. El drama es complica quan el rei Fosc s'enamora de la reina Llum.

Vegem l'excel·lent Sakk és Vivaldi, el primer acte de l'obra.



Els exemples de les obres vistes anteriorment són només una pinzellada de com el món de la dansa ha " jugat " amb els escacs. He inclòs més avall altres exemples amb propostes de fusió d'escacs i dansa molt diferents.

Els escacs són un joc purament abstracte. Una lluita entre dos intel·lectes on, a més del càlcul, regeix la memòria, la intuïció, la imaginació, les emocions, l'estat psicològic i la pròpia personalitat dels contendents. De fet, el tauler i les peces físiques no són imprescindibles per jugar a escacs (molts escaquistes, són capaços de jugar partides a la cega, sense tauler ni peces). El tauler i les peces no són més que un escenari simbòlic que facilita als jugadors la visualització de les posicions i els moviments de la partida que es juga en la ment. Els escacs escènics serien, valgui la redundància, l'escenificació d'una escenificació.

Més vídeos d'escacs escènics

Checkmate
- Ballet chess moves de l'Australian Ballet Company.
- Sakk-matt de la Pécsi Balett.
- Checkmate stage rehearsals de la Birmingham Royal Ballet.
- Iain Mackay dances a solo as the Red Knight de la Birmingham Royal Ballet.

Audio de l'obra musical completa interpretada por la BBC Symphony Orchestra, dirigida per Norman Del Mar:
- Checkmate Ballet Suite by Sir Arthur Bliss part 1 of 3
- Checkmate Ballet Suite by Sir Arthur Bliss part 2 of 3
- Checkmate Ballet Suite by Sir Arthur Bliss part 3 of 3

Chess, the musical
Versió complerta interpretada por Idina Menzel, Kerry Ellis y Adam Pascal. Grabada el 2009 a Londres.
Acte I
Introducció -  Merano -  The Russian and Molokov -  Opening Ceremony -  A Model of Decorum and Tranquility"> -  Nobody’s Side-Chess -  Mountain Duet-Florence Quits -  Embassy Lament-Anthem

Acte II
One Night in Bangkok -  Heaven Help My Heart -  Argument -  I Know Him So Well -  The Deal -  Pity the Child -  Endgame -  Epílog: The Story of Chess

Una altra versió de Chess, the musical interpretada por Helen Sjöholm y Tommy Körberg, grabada a Suècia. (En 14 parts):
- Мюзикл «Шахматы» (Parte 1 de 14)

Llibret de Chess, the musical

Sakk. El Botafogo
Alguns actes d'una representació del 2009
- Sakk – Királyi párbaj
- Sakk – Királynok harca
- Sakk – Királygyilkosság
- Galería de fotos de la representació

Altres exemples de dança i escacs
- Cheating at Chess de la companyia de dança contemporània Sirius Dance. Una proposta de fusió de dança i escacs interessant i molt diferent.
- Austin Metamorphosis Dance Ensemble. Coreografia d'Erin Mayo, amb música de Mozart.
- Sasha Leshchenko – Ballet Foresight
- Chess in Black & White Una pel·lícula de ball de Kevin Jenkins. Producció de la Garage Contemporary Ballet.
- Hermitage Dance Academy. Una partida ballada.
- Jaque Mate de la Companyia mexicana Danza Contemporánea Alsurdanza. Basada en la novela Set d'Amor, de Yukio Mishima. (Trailer de l'obra).
- Pukar. Chess Game Dance. Encara que una mica plomissa, tota una curiositat. (Fragment d'una pel·lícula indú dels anys trenta).