Defensa francesa des de Casablanca

Per descomptat, no és casual que Rick jugui amb negres ni l'elecció de la defensa francesa. Potser tampoc que el rei negre decideixi refugiar-se i permeti al cavall blanc penetrar en les seves línies i prendre París..., vull dir, la torre. (Miguel A. Roman)

En una de les millors pel·lícules de la història del cinema no hi podia faltar la metáfora dels escacs. Es diu que va ser el propi Humphrey Bogart qui va introduir el significatiu detall de la partida d'escacs a la pel·lícula Casablanca, estrenada el 1942 en plena Guerra Mundial.

El drama transcorre durant la Segona Guerra Mundial a la ciutat marroquina de Casablanca, controlada pel govern de Vichy de la França ocupada. El protagonista, Rick (Humphrey Bogart), és un líder de la resistència francesa i l'amo del prestigiós Café de Rick.

Escena dels escacs (2 min 52'')



En aquesta escena veiem a Bogart al Café de Rick jugant una partida d'escacs contra ell mateix. Rick està assegut del costat de les negres i toca jugar a les blanques, que mouen Cb5. Es tracta precisament de la posició resultant d'una aguda variant de la defensa francesa, l'atac Chatard-Alekhine:

1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 Cf6 4.Ag5 Ae7 5.e5 Cfd7 6.h4 c5 7.Axe7 Dxe7 8.Cb5

Posició després de 8.Cb5

Fotograma de l'escena de la partida Bogart vs. Bogart

Al principi de l'escena es veu com Bogart, just abans de fer una calada, toca amb el dit la punta d'un àlfil blanc que es troba fora del tauler. Es tracta de l'alfil que hi havia a e7 abans de ser capturat per la dama. A continuació, mentre expira el fum, agafa el cavall de c3 i llavors la càmera es desplaça cap a la porta d'entrada al saló.

Quan es torna a enfocar el tauler, el cavall blanc ja està ubicat a b5. Poc després d'aquesta jugada, apareix un individu ─un tal Ugarte─ que s'asseu i inicia una conversa que desvia l'atenció de Rick.

Però en certa manera, aquest té tot el temps un ull posat en la intensa partida. Una lluita des del "costat francès" del tauler. Una posició difícil, plena de riscos i amb moltes possibilitats de contrajoc. Una posició que té molt a veure amb el perfil del personatge i amb el context del drama de la pel·lícula.

Detall ampliat del fotograma on es pot apreciar el cavall blanc ja instal·lat en 'b5' (posició corresponent al diagrama anterior)

Després de visionar aquesta escena, vaig concluïr que 8.Cb5 era l'únic moviment que es produïa en el tauler. Cap al final, Rick toca el rei negre però sembla que dubta i no l'arriba a moure. D'acord amb la regla "Peça tocada, peça moguda", hauria jugat 8...Rd8 protegint la casella crítica c7, o bé 8...0-0, permetent al cavall blanc saltar a c7, i sacrificant la torre de a8 a canvi d'una poderosa massa central de peons negres. Totes dues alternatives porten a partides molt riques i molt diferents.

Alternatives de Rick després de 8.Cb5: A l'esquerra 8...Rd8, protegint c7. A la dreta, 8...0-0.

La questió és que un temps després, un amic em va fer observar que mentre Rick pronuncia ─...Veritable pena ─es decideix per l'enroc i en el moment en que Ugarte encén una cigarreta amb la burilla de l'anterior, es pot veure com Rick enroca tot i que el seu braç tapa les peces. M'havia despistat el fet que al final de l'escena Rick seguís tocant el rei negre quan en realitat ja l'havia mogut.

Fotograma posterior on es pot apreciar que les negres han enrocat.

De fet, la jugada 8...0-0, que permet el sacrifici de qualitat a canvi de la massa de peons centrals, té un paral·lelisme amb el que es va produïr durant la Segona Guerra Mundial. Després d'un inici de la guerra desastrós pels francesos (les negres), finalment es van imposar als alemanys (les blanques) gràcies a l'ajut dels aliats.

Vegem a continuació dues partides posteriors a la pel·lícula, jugades poc després de la guerra, amb aquesta variant de la defensa francesa, que molt encertadament va escollir Humprey Bogart per escenificar el conflicte. Com si es tractés d'una premonició, en ambdues partides s'acaben imposant les negres.


A banda de la famosa escena dels escacs, Bogart va aprofitar els temps de descans del rodatge per jugar amb Paul Henreid, l'actor que representava al cap de la resistència antinazi, també aficionat als escacs.

Claude Rains, el cínic cap de policia, observa de reull la partida que Humphrey Bogart i Paul Henreid estan jugant en un descans del rodatge de Casablanca.

Posició de la fotografia després de Axd6

Al diagrama de l'esquerra podem veure la posició en el moment de la fotografia. És de suposar que és el torn de les negres i que l'últim moviment de Bogart ha estat Axd6, segurament capturant l'alfil negre que havia mogut Henreid des de f8 a d6.

El més probable és que Bogart guanyés la partida. Per exemple, després de 1...cxd6 2.cxd5 exd5, les negres queden amb dos peons doblats i aïllats mentre que les blanques tenen una estructura de peons sana i el control de la columna 'c', per exemple 3.Db3 tocant el peó de d5, 3...Ce7 deixa lliure la columna 'c' per les blanques que possibilita doblar torres en sèptima. Això si, abans Bogart haurà d'accelerar el desenvolupament.

Tres dècades abans de l'estrena de Casablanca, l'atac Chatard-Alekhine va fer el seu debut en l'escena internacional en una partida entre Alexander Alekhine (qui es proclamaria campió del món el 1927) i Hans Fahrni. Vegem aquesta partida històrica.

Quan es va jugar aquesta partida, Humphrey Bogart tenia quinze anys i ja era un apassionat dels escacs. De fet, seria una afició que l'acompanyaria tota la vida. Es diu que era un aficionat fort i difícil de derrotar. Entre altres coses, va compartir amistat amb el Mestre Internacional Herman Steiner i va arribar a ser directiu de la Federació d'escacs dels Estats Units. El seu resultat més notable van ser unes taules davant Samuel Reshevsky en una sessió de simultànies.

En els anys 30, es buscava la vida jugant partides ràpides als parcs de Nova York a 50 centaus la victòria. Anys més tard, sent ja un actor reconegut, jugaria als escacs apostant amb molts més diners pel mig.

Bogart jugant als escacs en diferents moments de la seva vida

Humphrey Bogart jugava també als escacs per correspondència. En una ocasió, el FBI el va arribar a investigar com a sospitós d'espionatge després d'interceptar un correu destinat a Rússia del qual es va creure que les jugades anotades eren missatges en clau.

L'agost del 1945 Humprey Bogart va ajudar a patrocinar el Congrés d'Escacs de la Pan American, on va ser seleccionat com el mestre de cerimònies. Aquest campionat, guanyat per Samuel Reshevsky, ha estat organitzat des de llavors aproximadament cada quatre anys. Des del 2001 és anomenat l'American Continental Chess Championship. Es tracta d'un torneig de nivell que qualifica per a l'etapa de la Copa del món dels escacs.

·

A l'esquerra, la portada de la revista d'escacs Chess Review (1945). Lauren Bacall clava la seva potent mirada al Gran Mestre Herman Steiner mentre els actors Charles Boyer i Humphrey Bogart (ambdós aficionats als escacs) juguen una partida durant un descans de la pel·lícula L'agent confidencial. (Amplia foto).


El 1952 va disputar una partida d'exhibició contra el Gran Mestre George Koltanowski, el qual va jugar amb els ulls embenats i va derrotar a Bogart en 41 moviments.

Bogart i Koltanowski fotografiats durant aquesta partida. Bogart acaba de moure 15...Tac8.

Bogart fins i tot va contribuir a la teoria dels escacs, aportant una original obertura que porta el seu nom: el Gambet Humphrey Bogart. Les primeres jugades d'aquesta estranya obertura són 1.d4, Cf6 2.g4!?, oferint un peó a canvi d'iniciativa.

Posició després de 2.g4!?

A partir d'aquí, es pot ignorar l'oferiment del peó amb 2...d5 (Gambet Humphrey Bogart declinat).

Posició després de 2...d5
(Bogart declinat)

O bé acceptar el present: 2...Cxg4 3.e4 d6 (Gambet Humphrey Bogart acceptat).

Posició després de 2...Cxg4 3.e4 d6
(Bogart acceptat)

Vegem una partida amb el gambet Bogart acceptat, on el propi Humprey s'imposa brillantment amb el seu gambet contra un desconegut.


Per a més informació sobre el gambet Humphrey Bogart, vegeu l'article Le gambit Humphrey Bogart, de Dany Sénéchaud, on s'analitzen diverses jugades amb aquesta obertura.

Acabem amb una partida jugada per Humphrey Bogart amb la seva última esposa, l'actriu Lauren Bacall, els quals van protagonitzar una altra inoblidable pel·lícula, El somni etern.

Una entranyable escana familiar, on el matrimoni Bogart està jugant una partideta. Cap dels dos ha enrocat. Humprey té més espai i està força desenvolupat, amb un àlfil a g5 i un cavall a e5 molt agressius. Des de f2 La dama pressiona sobre la columna semioberta 'f' i la casella h4. No sarriba a apreciar l'alfil de caselles negres de Laurent sobre el tauler, (probablement és la peça que Humprey te a la ma i que acaba de capturar) amb la qual cosa ella té importants debilitats ja que ha mogut el peó a g6. La meva previsió és que, tot i ser el seu torn, Laurent difícilment podrà aturar l'atac de Humprey per les caselles negres. Però amb el matrimoni Bogart mai se sap.