divendres, 19 de setembre de 2014

2001, una partida a l'espai

T'asseus davant d'un tauler i de sobte el cor et batega més fort. La teva mà tremola en agafar una peça i moure-la. Però el que els escacs t'ensenyen és que el teu deure és romandre aquí amb calma i pensar si realment és una bona idea o si hi ha altres idees millors. (Stanley Kubrick)
Fa gairebé quinze anys, a sis-cents milions de quilòmetres de la terra, es va disputar una partida d'escacs amb una brillant combinació final. En un silenci absolut, mentre la nau Discovery solcava la foscor apropant-se a Júpiter, HAL 9000, la supercomputadora que dirigia la nau, posava a prova l'astronauta Frank Poole amb l'atac Worrall ─una variant de l'obertura Ruy López─ amb la qual es va arribar a aquesta posició:


Poole mou 1.Dxa6 mentre diu en veu alta ─La reina es menja el peó.

HAL juga 2...Axg2 i amb la seva greu i pausada veu respon ─I l'alfil es menja el peó de cavall.

─Vaja jugada... ─murmura Poole abans de replicar amb 3.Te1 ─Mmm... torre a rei u.

HAL li anuncia immediatament un mat en dos: 3...Df3! 4.Axf3 Cxf3# ─Ho sento, Frank, crec que s'equivoca: Reina a alfil tres. Alfil menja reina. Cavall menja alfil. Mat.

Poole queda atordit observant el tauler ─Ja... Sembla que tens raó, sí senyor ─. I HAL afegeix ─Gràcies per una partida tan agradable.

L'escena pertany a l'enigmàtica pel·lícula 2001, una Odissea a l'espai, dirigida per Stanley Kubrick el 1968, un any abans de l'arribada del home a la lluna.



En aquest breu diàleg, s'observen dues errades escaquístiques comeses per HAL. Errors inconcebibles en una supercomputadora, que no només era capaç de tripular la nau i dur a terme una complexa missió, sinó que a més incorporava trets humans: raonament, reconeixement facial i gestual, processament de llenguatge, apreciació de l'art, interpretació i expressió d'emocions,...

En primer lloc, hi ha una errada en la descripció d'un dels moviments. Usant la notació descriptiva, HAL diu "Reina a alfil tres". A diferència de la notació algebraica, on cada casella té una denominació única (independentment del costat del tauler per on es miri), en la notació descriptiva usada per HAL, les files comencen a comptar de l'u al vuit des del costat de les blanques i de l'u al vuit des del costat de les negres dacord amb els torns respectius. Per exemple, si en la primera jugada les blanques i les negres avancen dues caselles el seu peó de rei, això es descriu com 1.P4R P4R, mentre que amb la notació algebraica seria 1.e4 e5. Per tant, la jugada que anuncia HAL hauria d'haver estat "Reina a alfil sis"(D6A) en comptes de"Reina a alfil tres" (D3A). Cap màquina d'escacs podria cometre un error semblant en la descripció d'una jugada.

El segon error és més subtil. El trobem en el nombre de jugades de mat forçat anunciat. La variant d'escac i mat en dos moviments és correcta, però també hi ha la possibilitat per a les blanques d'entregar la seva dama amb 4.De6 o bé 4.Dh6 (en comptes de la jugada 4.Axf3), controlant amb la dama la casella h4 on el cavall negre amenaça amb donar mat. D'aquesta manera s'obté un moviment extra per a les negres, esdevenint, en conseqüència, un mat en tres jugades.

Com és possible que HAL cometés aquests errors? Kubrick és reconegut pel seu extraordinari perfeccionisme i meticulositat en tots els detalls de les seves pel·lícules. A més, va ser un fort jugador d'escacs en la seva joventut. En conseqüència cal suposar que aquests subtils errors del guió van ser deliberats. «Jo mai m'equivoco» afirma HAL en un altre moment de la pel·lícula.

A l'esquerra, la nau Discovery a les rodalies de Júpiter. A la dreta, l'ull de HAL 9000.




La pel·lícula, plena de matisos ambigus, es caracteritza per les múltiples interpretacions que suggereix a l'espectador. De fet, crec que cada u entén aquesta pel·lícula a la seva manera. Respecte a l'escena dels escacs, s'ha suggerit que HAL està mostrant els inicis de la seva demència, que el portarà a assassinar als tripulants de la nau Discovery. Una altra teoria més subtil és que HAL, que no es fia de la capacitat humana per dur a terme amb èxit la missió, posa a prova la idoneïtat de Poole (el qual no advertirà les errades escaquístiques de HAL), abans d'ordir un pla per acabar definitivament amb la vida dels astronautes. (Per a més informació sobre aquesta teoria, vegeu l'interessant "The Case For HAL's Sanity", de Clay Waldrop).

La posició representada a la película prové del final d'una partida real jugada l'any 1910 entre A. Roesch i Willi Schlage en un cafè d'Hamburg. Schlage, autor de la combinació final, va ser un escaquista de segon ordre, poc conegut. Vegem la partida original completa:


(Com a curiositat, una animació de la partida Roesch vs Schlage feta amb plastilina).

Resulta summament estranya la presència del discret jugador Willi Schlage en el segell de 200F de la sèrie Grands Maîtres des échecs de la República de Mali emesa l'any 1979. S'hi inclouen, a més de Schlage, tres grans Grans Mestres dels anys vint: Janowsky, Alekhine i Bogoljubow. Probablement HAL 9000 seria el responsable que Schlage quedés immortalitzat en aquesta sèrie vint anys abans de 2001. Una curiosa inversió de causes i efectes en l'espai.temps.

Sèrie Grands Maîtres des échecs. D'esquerra a dreta, Janowsky, Alekhine, Schlage i Bogoljubow. Què hi pinta aquí Schlage?

La partida de Hal no seria la primera ni la darrera partida d'escacs jugada a l'espai.
El 1970, trenta-un anys abans de l'Odissea, els russos Andrian Nikolaev i Vitali Sevastianov, tripulants de la nau espacial Soyuz-9 van jugar una partida amb el Centre de Control Central mitjançant comunicació per ràdio. La partida va acabar en taules (vegeu la partida).

Set anys després de 2001 gràcies a l'aparició d'internet va ser possible jugar la primera partida "universal". El 2008, l'astronauta nord-americà Greg Chamitoff, entusiasta dels escacs i enginyer de vol i científic en una missió de sis mesos a bord de l'Estació Espacial Internacional, va posar-se en contacte amb la USCF (Federació Americana d'escacs) proposant un match de la Terra vs. l'Espai. La USCF va organitzar ràpidament un esdeveniment perquè tothom pogués participar. Cada vegada que era el torn de la Terra, el club d'escacs Stevenson Elementary School de Bellevue, Washington, guanyadors dels Campionats Nacionals Escolars per equips, proposaven fins a quatre moviments, els quals eren votats pel públic general d'arreu del món. Atès que es va jugar a un ritme d'un moviment per dia, va requerir d'una planificació molt acurada. La partida va anar així:


L'any 2011, Greg Chamitoff va embarcar de nou l'Endeavour amb destinació a l'Estació Espacial Internacional i va demanar una revenja als terrícoles. Aquest cop l'astronauta va guanyar la partida. Esperem amb impaciència que hi pugui haver un desempat en una propera missió.

Greg Chamitoff analitzant la posició en la partida del 2008. Cada peça està unida al tauler amb velcro, per tal d'evitar que els peons i cavalls surin al voltant de Greg, en el mòdul Harmony de l'estació espacial en la qual s'està jugant la partida.




Kubrick i els escacs

Stanley Kubrick (1928-1999) va aprendre a jugar els escacs als dotze anys i ràpidament es va convertir en un excel·lent jugador. Es va fer soci del Marshall Chess Club, presidit per l'ex-campió americà Frank Marshall. Més tard va formar part del prestigiós Manhattan Chess Club, al qual han pertangut importants escaquistes com Samuel Reshevsky o Bobby Fischer. De jove freqüentava cafès on es jugava als escacs i també es buscava la vida en el Washington Square Park, on es jugaven partides ràpides a l'aire lliure apostant diners. Va arribar a jugar fins a dotze hores diàries.

Va ser al Manhattan Chess Club on va conèixer al crític de cinema Alton Cook, del New York Telegraph, el qual li va proporcionar contactes per iniciar-se en el món del cinema. Les seves primeres pel·lícules se les va autofinançar amb premis obtinguts en tornejos d'escacs.

El sofisticat cinema que Kubrick va acabar desenvolupant es basa en plantejaments on la lògica és plena de conceptes escaquístics (veure article "La lógica intangible: geometría del gesto y la intención", on s'analitza en profunditat aquesta afirmació).

En les seves pel·lícules també trobem algunes referències als escacs. A 2001, una odissea de l'espai, a banda de la partida de HAL, apareix un científic soviètic anomenat Dr. Smyslov, en clara referència a l'ex-campió mundial d'escacs (i també cantant d'òpera) Vassily Smyslov.

Kubrick dirigint l'astronauta Frank Poole



En Atracament perfecte (1956), l'ex- presidiari Johnny Clay (Sterling Hayden) prepara un pla d'atracament a un hipòdrom. Es reuneix amb Maurice, un home corpulent, al qui li proposa realitzar una maniobra de distracció durant l'atracament. Aquesta trobada té lloc al club Chess & Checkers House de Nova York, local conegut com "La casa de les puces". Maurici li comenta, ─Quan necessito diners, surto a lluitar. Però principalment sóc aquí, perdent el meu temps jugant als escacs ─. Maurice és interpretat per Kola Kwariani, un professional de la lluita lliure en la vida real, amic i rival d'escacs de Kubrick. Kwariani seria assassinat el 1980 en una baralla justament quan es disposava a entrar al Chess & Checkers House.

A l'esquerra, fotograma de la pel·lícula on Maurice comenta una posició. A la dreta, portada de la revista Chess Review de març de 1956. Kubrick observa una partida real entre Kola Kwariani i Sterling Hayden, jugada a la maqueta del Chess & Checkers House, on es va rodar l'escena.




Camins de glòria (1957), possiblement una de les pel·lícules més antibel·licistes de la història, està ambientada en la lluita entre les forces franceses i alemanyes en terra de ningú durant la Primera Guerra Mundial. La història és tractada com una partida d'escacs en la qual els peons (els soldats) es poden sacrificar en funció dels interessos i objectius de la jerarquia militar. Kubrick va utilitzar un patró de tauler d'escacs en el sòl de marbre on els tres soldats estan drets davant el tribunal militar que els jutja.

Fotograma de l'escena del tribunal militar. La composició suggereix clarament una partida d'escacs



En Lolita (1962), Humbert (James Mason), decideix llogar una habitació a Charlotte (Shelley Winters) després de quedar bojament enamorat de la seva filla Lolita, una adolescent de 14 anys. Obsessionat, Humbert acaba casant-se amb Charlotte per tal de poder estar a prop de Lolita. Quan Charlotte entén el motiu, Humbert decideix assassinar-la. En una escena de la pel·lícula, es veu a Charlotte jugant als escacs amb Humbert. Charlotte diu ─T'enduràs la meva reina! ─. Ell respon ─Aquesta és la meva intenció ─. Lolita entra a la sala d'estar en camisa de dormir, dóna el bona nit i els fa un petó a tots dos. Humbert captura llavors la dama del tauler i diu ─Havia de succeir en algun moment ─. Kubrick crea una metàfora amb els escacs que evoca l'argument del film.

Lolita dona un petó a Humbert abans de retirar-se a dormir. La dama blanca de Charlotte està a punt de ser capturada.




Lolita està basada en la novel·la del mateix títol de l'escriptor Vladimir Nabokov, el qual també va ser un bon jugador i compositor de problemes d'escacs. Nabokov va escriure una altra novel·la, "La defensa", on el protagonista és un jugador d'escacs amb problemes psicològics que aspira a ser campió del món, però que a poc a poc va perdent el seny i la seva vida acaba convertint-se en una immensa combinació d'escacs que acaba tràgicament.

Stanley Kubrick també aprofitava els descansos en els rodatges de les seves pel·lícules per jugar amb els actors i els membres del cos tècnic. Mentre dirigia Doctor Strangelove (1963), ell i George C. Scott van jugar en moltes ocasions. Scott se les donava de bon jugador però Kubrick el va humiliar, derrotant-lo una i altra vegada després d'intenses partides.

Imatges del rodatge de Doctor Strangelove. A l'esquerra, en una magnífica fotografia, l'ull de Kubrick mira fixament un George C. Scott, d'esquena en primer pla. Al centre, Kubrick i Scott jugant en un descans. A la dreta, la cadira de Scott ocupada per un tauler al costat d'un gran cartell "No tocar".





En una ocasió, durant el rodatge de La Resplendor (1980), l'actor secundari Tony Burton es va portar uns escacs de viatge per passar l'estona en els descansos. Quan Kubrick se'n va assabentar, tot i que la producció portava retard, va suspendre la filmació durant tot el dia per jugar als escacs amb Burton. Kubrick li va guanyar totes les partides i després l'hi va agrair especialment, ja que feia molt temps que no havia jugat contra un oponent tan difícil.

És inqüestionable, doncs, la influència dels escacs en l'obra de Stanley Kubrick. El practicava amb els seus col·laboradors durant les filmacions, l'utilitzava com a recurs simbòlic en les seves pel·lícules, el seu discurs cinematogràfic seguia conceptes escaquístics... Però a més va prendre els escacs com un referent metodològic pràctic a l'hora de prendre decisions en el seu treball, tal com podem comprovar en aquesta interessant reflexió del propi Kubrick:

«En primer lloc, ni tan sols Bobby Fischer ni Karpov poden anticipar el final d'una partida. Poden fer una anàlisi més profunda que la resta, però cap d'ells pot preveure-ho tot. Cert nombre de les seves decisions es recolza en l'anàlisi, i les altres, en la seva intuïció. Jo era un bon jugador, evidentment lluny del seu nivell. Jugava a principis dels anys cinquanta en els clubs Marshall i Manhattan a Nova York. Els escacs ensenyen, entre d'altres coses, a superar l'emoció inicial que produeix un moviment en primer terme favorable i a pendre's el temps per analitzar. Quan es fa una pel·lícula, un cop ha començat el rodatge, cal prendre la majoria de les decisions per intuïció perquè el temps està comptat fins i tot si, vist des de l'exterior, el pla de treball, sembla molt lent. Així doncs, si s'atura, ni que sigui un minut, per reflexionar sobre un problema, es pot evitar cometre un error respecte a una decisió atractiva. Pel que fa al cinema, els escacs ensenyen més aviat a evitar errors que a tenir idees. Les idees semblen venir espontàniament, però el veritable problema és tenir disciplina per analitzar-les. Els escacs exerciten també la concentració; ara bé, és difícil reflexionar sobre un plató de cinema on s'està molt sol·licitat. Molta gent es mou al voltant i cada minut costa una fortuna. Si no fos així, els directors de cinema no cometrien tants errors que l'espectador percep immediatament» (Stanley Kubrick).

Tornant en algún lloc de l'òrbita de Júpiter l'any 2001. Va cometre Kubrick una errada amb les paraules de HAL?... No ho crec pas.

2 comentaris:

  1. Potser exagerem una mica quan parlem del perfeccionisme de Kubrick. Mitifiquem massa. Un exemple: a la pel•lícula “El resplandor”, tot el començament, amb el cotxe que es dirigeix per una carretera tortuosa cap aquella mena de castell - hotel, veiem que la filmació, feta en picat des d’una avioneta, està espantosament mal feta, ja que apareix l’ombra de l’avioneta a baix a la dreta. I consti que no és un problema de format vídeo, sinó que es percep clarament en una sala de cinema. A partir d’allò, ja no em vaig creure res de la història.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Però tu has vist 2001? O Fullmetal Jacket? Paths of Glory? Kubrick ha sigut, és i serà el millor director de cinema de la història de la humanitat.

      Suprimeix